Resistències Antimicrobianes
Els superbacteris a la ciutat
Imagina't passejant pel teu barri, observant com els coloms es mouen al teu voltant, els gossos juguen i els infants gaudeixen de les seves estones de diversió.
T'has preguntat mai com ens relacionem amb el nostre medi urbà? Què ens vincula amb aquests animals i espais?
Iniciativa Resistències Antimicrobianes ISGlobal
En el marc de la Setmana Internacional de Sensibilització sobre les Resistències als Antimicrobians (RAM) 2024, la iniciativa RAM d’ISGlobal i el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona van organitzar una taula rodona al Centre Cívic Vil·la Urània de Barcelona. Aquesta trobada, celebrada el passat 25 de novembre, va reunir a persones expertes en salut humana, veterinària, salut pública i recerca per abordar, desde la perspectiva d’“Una Sola Salut”, l’impacte de les RAM i les possibles estratègies per actuar i mitigar aquest problema de salut global.
Photo by Xspareta, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
Photo by Xspareta, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
PART 1:
Per què ens preocupen les Resistències Antimicrobianes?
Les resistències als antibiòtics es produeixen quan els bacteris desenvolupen mecanismes per resistir l’efecte d’aquests medicaments, limitant les opcions terapèutiques que tenim disponibles. Es tracta d’un problema present a tot el món: el canvi climàtic, la desforestació, la globalització i els viatges internacionals, per exemple, n’han facilitat la propagació i, el mal ús dels antibiòtics, tant en humans com en animals, n’ha agreujat el problema.
Entre aquestes resistències hi trobem els bacteris panresistents, aquells que no responen a cap antibiòtic conegut, i que són una amenaça particularment greu per a pacients immunodeprimits o hospitalitzats. Aquests bacteris no només es troben en ambients hospitalaris, si no que també s’han detectat a nivell comunitari i en el medi ambient.
A més, l’ús de medicaments no antibiòtics, com els protectors estomacals, es considera un factor de risc per adquirir aquestes infeccions bacterianes resistents.
Tot i així, hi ha casos d’èxit en la reversió d’algunes resistències: la fosfomicina, un antibiòtic que es va deixar d’usar per l’elevat nivell de resistències durant els anys 90, ha recuperat la seva eficàcia gràcies a una prescripció més racional, convertint-se, actualment, en el tractament de primera elecció per a infeccions urinàries.
PART 2:
Fauna i medi ambient
La presència de bacteris i gens de resistencia en animals salvatges, com merles, eriçons, gavines, rates, tòrtores, pardals o coloms, i en zones properes a granges destaca la importància del medi ambient en la transferència de resistències.
Malgrat les regulacions que han prohibit l’ús d’antibiòtics d’últim recurs per humans en animals de producció, com ara la colistina o els carbapenems, els residus generats durant el seu ús previ a les regulacions persisteixen durant anys en el medi ambient, contaminant aigües residuals, rius, camps de conreu i els animals silvestres que hi habiten, contribuint a la disseminació de gens resistents al medi ambient.
Photo by Luke Stackpoole on Unsplash
Photo by Luke Stackpoole on Unsplash
El canvi climàtic i l’increment del contacte en zones urbanes entre la fauna, els humans i els seus animals domèstics agreugen aquesta situació. Per exemple, s’ha detectat que els eriçons portadors de resistències greus als carbapenems, un grup d’antibiòtics que només s’utilitza per a humans.
PART 3:
El risc de zoonosi
Photo by Nicholas Ng on Unsplash
Photo by Nicholas Ng on Unsplash
Alguns dels antibiòtics d’ús humà també s’utilitzen en animals de companyia, incrementant el risc de resistències i la transferència de bacteris entre espècies. Els experts recalquen la importància de controlar l’ús d’antibiòtics en aquests animals i reforçar el paper dels propietaris en la prevenció.
Espais densament poblats, com els parcs urbans o el transport públic, afavoreixen el contacte amb bacteris resistents. Animals urbans, com gavines o rates, poden actuar com a vectors mecànics, transportant bacteris multiresistents des de zones hospitalàries fins a l’entorn comunitari.
Tot i els reptes, la taula rodona va destacar que les RAM es podrien arribar a revertir si implementem mesures adequades:
1. Ús racional dels antibiòtics: Programes com el PRAN (pla estratègic per a la reducció d’antibiòtics, promogut pel Ministeri de Salut), el PRESVET (programa que regula la recepta electrònica veterinària tant en animals de companyia com de producció) i el PROA (programa d’optimització en la prescripció d’antibiòtics), i campanyes d’educació ciutadana poden reduir l’abús d’aquests medicaments.
2. Higiene i prevenció: Bones pràctiques, com cuinar correctament els aliments (carn crua, per exemple) o evitar el contacte directe amb la fauna salvatge són essencials.
3. Innovació i recerca: El desenvolupament de diagnòstics ràpids i nous tractaments és clau per detectar i combatre les infeccions, i requereix una inversió equitativa tan en salut animal com humana.
4. Coneixement i transferència: estudiar diferents reservoris i els efectes que poden tenir a nivell de transmissió es un aspecte clau per proposar mesures de reducció del risc.
5. Gestió ambiental: Recentment, s’ha aprovat una normativa europea que inclou la vigilància de les RAM en aigües residuals, tal i com es vigila la presència de pesticides o disruptors metabòlics. D’altra banda, pel que fa a la planificació urbana: és crucial integrar el risc de transferència de resistències en la planificació urbana i controlar els abocadors i punts de contacte amb fauna.
Què estem fent?
Aprèn-ne més a la nostra pàgina web Iniciativa de Resistències Antimicrobianes d'ISGlobal
Built with Shorthand